Portal Intranet

673 25 34 74 | info@intranet.cat

Control horari dels treballadors

L’aprovació del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març,  suposa la modificació de diferents articles de l’Estatut dels treballadors.

En concret, aquesta vegada ens centrarem només en l’article 10 del reial decret, (que incorpora un apartat a l’article 34 de l’estatut dels Treballadors) que constitueix una mesura contra la precarietat laboral en relació a la jornada, consistent en la tant comentada implantació del sistema de control horari dels treballadors, amb entrada en vigor prevista pel proper 12 de maig de 2019.

Aquest article fixa literalment el següent: L’empresa garantirà el registre diari de la jornada, que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i de finalització de jornada de cada persona treballadora, sens perjudici de la flexibilitat horària que s’estableix en aquest mateix article. Mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa, o decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants dels treballadors, s’organitzarà i es documentarà aquest registre de jornada. L’empresa conservarà els registres durant quatre anys, i hauran d’estar a disposició dels treballadors, dels seus representants i de la Inspecció de treball.

Aquesta modificació legal no ha convençut ni a empreses ni a treballadors. A uns els genera la inseguretat que implica haver d’estar molt més al damunt dels treballadors, gestionant els registres horaris i comprovant que no existeixi un excés d’hores efectivament treballades, entre d’altres aspectes, mentre que pels treballadors, que molts d’ells efectivament estan realitzant més de les 40 hores setmanals que es fixa al text legal, veuen com possiblement se’ls redueixi el seu salari degut a la reducció d’hores que necessàriament hauran de retallar.

Precisament, aquest segon aspecte és la voluntat de la llei, que pretén evitar que les empreses exigeixin un excedent d’hores als seus treballadors, que en moltes ocasions no són remunerades, i que també estan fixades amb caràcter d’obligatòria realització (és a dir, que un excés d’hores ja forma part del calendari laboral del treballador, encara que no pugui constar de forma efectiva, ja que constituiria una il·legalitat).

Aquest article, implica que moltes empreses hagin d’adaptar el seu sistema de registre horari existent a l’actualitat, ja que, sobretot en empreses petites o mitjanes no sempre es procedeix a fitxar a l’entrar a treballar. Ara, aquest requisit serà essencial, fixant hora d’entrada, de sortida, i fins i tot, segons les necessitats del servei, el lloc on s’està realitzant aquest fitxatge (quan el servei no es desenvolupa en un lloc permanent i estable).    

Davant del desafiament de les properes eleccions, veurem si aquesta modificació es manté en el temps, queda en suspens pel nou Govern entrant, o fins i tot, es desenvolupa amb més profunditat intentant perseguir cada vegada una major protecció del treballador davant les empreses.